Una llegenda japonesa parla d'un avi que un dia va regalar unes llavors als seus néts perquè les plantessin i les cuidessin. Els nens, van regar les llavors cada setmana, però, van passar mesos i més mesos, i res es veia brotar, de tal forma que els nens es van oblidar de les llavors, tots menys la neta petita, que va continuar seguint les indicacions del seu avi durant molts mesos més, fins i tot anys. Van passar set anys fins que al final, el bambú va brotar, i en poques setmanes va créixer d'una forma tan ràpida que es podia veure a ull nu si el miraves una estona, arribant fins als cels.

 

Aquesta història parla de la paciència i el desenvolupament, i dona a entendre que en aquesta vida les coses no sempre tenen una solució ràpida i immediata, sinó que, hem de ser pacients i sobretot, perseverants, igual que el bambú. I té una base real, ja que el bambú és una planta que abans de créixer en alçada es pren el seu temps (entre cinc i set anys) en desenvolupar un extens sistema radicular anomenat rizoma, que arriba a llocs molt profunds del sòl per extreure els màxims nutrients i aigua possible per poder créixer amb força i vitalitat.

 

És per això que en la cultura oriental, el bambú simbolitza un savi que es desenvolupa interiorment, per a després ascendir als cels.