A la mitologia clàssica, la deessa grega Némesis, portava una branca de freixe com a símbol de la justícia dels deus. el freixe a Grècia estava associat amb la nimfa Andrasteia, filla del deu del mar Oceà, coneguda pel seu poder per convocar la pluja. El freixe també estava associat a Posidó, el deu de les profunditats marines. El pare d’Aquil·les, Peleo, va rebre com a regal de boda amb la deessa Tetis, una llança de fusta de freixe polida per Atenea de un arbre del cim del mont Pelión.
A la mitologia escandinava, el freixe juga un paper fonamental com a arbre del món, un gegantí arbre anomenat Yggdrasil, les arrels del qual s’enfonsen al mon subterrani i les branques del qual ascendeixen al cel d’ Asgard. Odín el deu de la guerra y els seus germans, Hoener y Loder, Van crear a l’home y a la dona de les branques d’un freixe y un olm. El deu del tro Thor, estava simbolitzat pel seu enorme martell màgic, i per una llança de freixe. Degut a la seva confiança al freixe, els víkings es van guanyar el nom de “homes del freixe”.
A la mitologia celta se ‘li atribuïen poders sobrenaturals, perquè segons els Druides mai era ferit pel raig. Aquestes creences perduren amb els segles a la memòria col·lectiva dels pobles; per això en alguns pobles, camperols que eren sorpresos per una tempesta buscaven refugi sota un freixe, doncs creien que sota aquest arbre el raig no cauria. Al mon celta es feien passar als nens per una esquerda del tronc de l’arbre per fer-li curar fractures, hernies, raquitisme, berrugues i altres malalties. L’acte de passar a traves de esquerdes o obertures des de que el ser humà comença a gatejar implica transformació, passar d’un estat a altre. Els celtes partien el tronc d’un freixe jove que encara estigués viu seguint un ritual, per que un cop els nens haguessin passat es lligava el tronc; si aquest sanava, també o feia el nen.
Els vells Druides construïen les seves varetes màgiques de fusta de freixe. En altres zones de la península, a la fusta de freixe se l’hi atribuïen poders màgics, tals com espantar als dimonis o proporcionar la bona sort. Hi ha nombroses supersticions que tenia el freixe per protagonista, entre les més curioses estan aquelles que converteixen al freixe en un excel·lent exorcista per espantar dimonis i bruixes. “Es creia que al fer-se de nit sortien bruixes per fer sortilegis contra el bestiar i a robar la llet de les vaques. Per contrarestar els seus actes, col·locaven sobre les portes dels estables branques de freixe i mare-selva, però sobretot de freixe”.
El freixe està governat pel sol i relacionat amb l’aigua, i te la habilitat de unir els extrems oposats. Així com el roure es considerava l’entrada del bosc, el freixe era la sortida, la tornada a la realitat al mon simbòlic.