Si existeix un arbre sagrat entre sagrats, aquest és el roure, sens dubte, l'arbre més venerat de tot Europa. Alguna cosa té el roure que des d'èpoques antigues ha sabut cridar l'atenció de moltes cultures europees, que l'han acabat venerant, i no és d'estranyar, ja que quan mires un roure, no només veus un arbre de port imponent, sinó també un arbre de gran bellesa, capaç de formar boscos d'aspecte encantat, i un arbre molt longeu. Es per això que algunes cultures han associat aquest arbre amb la seva deitat suprema, mentre que altres, l'han associat a la noblesa o l'han dotat d'un esperit màgic.

 

Les antigues tribus nòrdiques associaven alguns roures al deu Thor, com per exemple el famós Donareiche (Roure del tro), considerat com un autèntic lloc sagrat pels pobles germànics, el qual va ser tallat per un missioner cristià al segle VIII, simbolitzant la caiguda dels déus pagans i l'inici del cristianisme en les terres del nord d'Alemanya.

 

Els druides per altra banda, creien que les fades habitaven dins dels roures, i que quan un bosc de roures es tallava, aquest tornava a rebrotar de soca gràcies a les fades. Però, si es tallava tres vegades, apareixien uns matolls replets dels esperits furiosos d'aquests arbres. Aquests boscos eren considerats molt perillosos quan es posava el sol.