Es diu que antigament hi havia una entitat femenina coneguda com a mare saüc, que vivia dins l'arbre. La seva màgia era tan poderosa que cap guardabosc s'atrevia mai a tocar un saüc sense demanar permís a la dama tres cops seguits, i tot i així, havia d'estar preparat para la seva possible venjança. La gent prudent es tocava el barret al passar davant d'un saüc.

 

A Anglaterra es pensava que les bruixes es transformaven en saücs, i així va ser com el cristianisme va castigar a l'arbre fent que durant la festa del solstici d'estiu es tallés l'arbre per sagnar a la bruixa. El saüc era un arbre tan temut i el seu poder causava tant de respecte que es pensava que una dona amb el braç trencat era una bruixa després que algun home trenqués una branca de l'arbre.

 

L'església cristiana va perseguir tant l'arbre, que finalment va prohibir qualsevol ús o aprofitament de l'arbre...