Antigament, el pi representava allò que és fàl·lic, doncs la pinya s'assemblava al membre viril, i la immortalitat, ja que era un arbre de fulla perenne. Era un arbre consagrat a la deessa Cíbele, mentre que la pinya estava consagrada al deu Dionís.

 

En la mitologia clàssica, el pi era l'arbre preferit de Cíbele, deessa de la terra. I la història parla d'un deu menor anomenat Atis, amant de la deessa Cíbele, el qual, un dia que descansava sota l'ombra d'un gegantí pi, va descobrir una preciosa nimfa de la qual es va enamorar immediatament i amb la qual va tindre una aventura. La deessa Cíbele es va assabentar d'aquesta infidelitat, i terriblement enfadada per la seva gelosia, va mutilar el membre viril d'Atis, que va caure dessagnat sota l'ombra d'aquell pi, on va conèixer la nimfa. En ser un deu, no va acabar de morir, i durant les primaveres, Atis reneix per passar el temps amb Cíbele, però en arribar l'hivern, Atis torna a morir i Cíbele plora fins a la següent primavera.

 

Pel que fa a Dionís, portava un tipus de bastó conegut com a tirs, el qual estava rematat amb una pinya de pi. Aquest tirs era un símbol fàl·lic que es feia servir en les festes orgiàstiques que es feien en honor al déu.

 

El pi també està relacionat amb un altre deu amb connotacions sexual, Pan, déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. Pan es va enamorar una vegada d'una nimfa anomenada Pitis, que també era pertanguda per Bòreas, déu del vent del nord. Aquest últim, va sentir gelosia que Pan també pretengués a Pitis, llavors, va llençar a aquesta per un precipici. La deessa Gea, va sentir llàstima per Pitits, llavors la va transformar en un pi, del qual Pan, es va fer una corona amb les seves branques.