Un mercader creuava el desert camí a una llunyana ciutat en la qual volia comerciar joies que portava en l'alforja del seu camell. Aquest mercader no havia tingut una vida gens fàcil, i encara que estava prosperant amb negocis torbis, estava ple d'odi i amargura.

 

Així que quan el mercader viatjava en mig del no-res, va veure una jove palmera que començava a créixer forta entre les dunes, i, envejós de la seva situació, es va apropar a la jove palmera per castigar-la, i fer-li entendre que en aquesta vida, encara que un s'esforcés, déu fica sempre un peu sobre el cap perquè no et puguis aixecar. Llavors, va agafar una gran pedra i la va ficar sobre la corona de la jove palmera, i va marxar.

 

La jove palmera va intentar créixer en alçada, però el pes de la pedra era massa gran, així que es va resignar i es va dedicar a fer créixer les seves arrels per així aprofitar l'escassa aigua del desert, fins que un dia les seves arrels van arribar a un aqüífer, i la palmera es va carregar tant d'aigua i nutrients, que va poder créixer forta en alçada, ignorant el pes de la pedra.

 

Anys després, el mercader va a tornar a creuar aquell desert, i incrèdul per veure a la nova i imponent palmera que va castigar, va entendre que les dificultats de la vida no trunquen el futur, sinó que et fan més fort, com la jove palmera.