El teix és un arbre extraordinàriament verinós, les seves fulles i llavors verdes contenen un verí mortal anomenat taxina amb el que un cavall podria trobar la mort si consumís entre 0,5 i 2 grams d'aquesta substància per quilogram de massa corporal. Però també és un arbre extraordinàriament longeu, de fet, és l'arbre que viu més de tota Europa arribant als 4000 anys. És per això, que aquest arbre ha tingut dues interpretacions oposades al llarg de la història, com a arbre de la mort pel seu verí i com a arbre de la immortalitat per la seva longevitat, inspirant moltes llegendes, creences i tradicions.

 

En el nord de la península ibèrica, era tradició portar una branca de teix als difunts pel dia de Tots Sants, i en la nit de Sant Joan se seguia el mateix costum deixant una branca de teix en la finestra de les enamorades.

 

Hi ha històries que parlen de teixos que germinen de les tombes dels amants, teixint les seves branques sobre les tombes perquè els amants quedin units en la mort per tota l'eternitat. Una d'aquestes històries parla d'un rei que es va casar amb una dama d'Irlanda que no l'estimava, i per aconseguir el seu amor la seva mare va preparar un potent encanteri d'amor que desgraciadament es va prendre la dama irlandesa, el nebot del rei i un altre tercer per accident. Els tres es van enamorar i van viure un idil·li que va acabar amb tragèdia, amb la mort d'un en braços d'un altre. Llavors el rei els va sepultar en tres punts diferents d'una capella, i de cada tomba va sorgir un teix. El rei els va tallar, però van rebrotar, els va tornar a tallar, però continuaven rebrotant, fins que al final, els teixos van créixer per damunt de la capella i van unir les seves branques tan densament, que mai més van poder separar-se.