En la regió mediterrània la majoria d'arbres imponents acostumen a trobar-se aïllats en les muntanyes o a la bora dels rius, on formen grans boscos, mentre que en les planícies típiques del mediterrani, l'alzina sembla un gegant d'escorça fosca i gran capçada. Per aquest motiu, l'alzina ha sigut un arbre sagrat en tot el mediterrani, de fet, un dels arbres més importants i amb més simbolisme en la mitologia grega, celta i ibèrica.
El déu Zeus va ser criat sota l'ombra d'una alzina, i que ja de gran, tenia el costum de meditar sempre sota una alzina per trobar la solució als seus problemes. És per això que els grecs consideraven l'alzina com un símbol de saviesa, com una mena de temple natural, fins i tot com a un punt de reunió important on es prenien les decisions més importants. Encara, avui dia es troben alzines a les places dels pobles i en llocs on es reuneix tota la comunitat.
Pels celtes també va ser un arbre molt important, de fet era l'arbre més venerat pels líders religiosos dels clans celtes, coneguts com a druides, nom que literalment significava "el que té el coneixement de l'alzina". També era un arbre vinculat a algunes de les seves deïtats, com per exemple Dagda, un deu que podia obrir el llindar entre el món superior i inferior a cops de la seva destral, feta amb fusta d'alzina.
A Espanya també va ser un arbre amb molta influència, una llegenda castellana parla d'un cavaller de l'edat mitjana que s'assentava amb la seva estimada sota l'ombra d'una alzina. Un dia però, el cavaller va haver de marxar a la guerra, i des de llavors, totes les tardes la seva estimada anava cap a l'alzina per plorar, i després tocava una de les seves branques. Va passar molt de temps, i la donzella encara no tenia notícies del seu cavaller estimat, així que va tornar a l'alzina per plorar, aquesta vegada sense esperances de tornar-lo a veure. Llavors, la branca que va tocar en un primer moment va donar uns fruits molt dolços, mentre que les branques no va tocar, van donar uns fruits molt amargs. La tradició diu, que la felicitat dels amants depèn del sabor d'aquells fruits.